Reflexió de matinada

Estic fart de la gent grisa que es deixa dur per la rutina del "que toca ara". No vull ser així. No vull ser com ells i pensar que voler ser feliç és una pretensió absurda. No vull una rutina que em vagi matant, no vull un futur prefabricat... No vull guardar els meus somnis en cap baul per a tornar a trobar-los dintre d'uns anys, quan la meva vida ja gairebé sigui un record. No vull que em jutgin per voler viure els meus somnis, a ningú faig mal. No demano que ningú ho entengui, només que em deixin a mi amb els meus universos; ells poden quedar-se en els seus móns perfectes per a tots menys per a ells mateixos. Que pensin que estic sonat, poc m'importa. Mentre em quedi vida seguiré lluitant pels meus somnis, em dóna igual quantes vegades intentin despertar-me.

......Són les 06:00 a.m. i no puc dormir.......