El dilluns hi ha vaga de sales de cine, ja que no volen programar cinema en català.......
Sabeu quantes sales de cinema emeten AVATAR, la peli més taquillera de la història, en català? CAP de les més de 400 que la fan!!!!!!
És a dir no puc veure-la en Català en tot Catalunya!!!
Quins Pebrots!!!!!
dijous, 28 de gener del 2010
dijous, 21 de gener del 2010
Estan tontos o què?????
Acabo se sentir que volen cobrar a un casal d'avis per tenir la tele posada....................
Per flipar.........
"agents de la SGAE han volgut cobrar als casals d'avis per l'ús de la televisió i que han reclamat drets d'autor per la música que s'ha posat en actes populars, com ara festes majors. La polèmica al voltant de la SGAE va ressorgir aquesta setmana quan es va saber que la societat volia cobrar a les perruqueries per la música que hi posaven."
dissabte, 16 de gener del 2010
En Pilotes......
Sovint sorgeixen polèmiques que omplen minuts de TV, hores de ràdio, i planes de diaris que personalment em ventilaria en dos segons.
Ara la UE està discutint si implantar o no els escàners de raigs X en els aeroports per motius de seguretat en la lluita antiterrorista.
Jo ho veig molt clar:
1-Millora la seguretat?
2-Perjudica a la salut?
Les respostes òbvies:
1-Sí
2-No
La resta, el dret a la intimitat, el pudor,......... sobra.
dijous, 7 de gener del 2010
Les Rosses son tontes?
Com aconsegueixes fer riure a una rossa el dissabte? explicant-li el xiste el dimecres.
Què entén una rossa per sexe segur? Tancar la porta del cotxe.
Aquestes i moltes altres són exemples de la crueltat satírica en les rosses. Com si d'una “llegenda” es tractés, els prejudicis contra les rosses amaguen una mica de realitat. Així ho va demostrar el psicòleg de la Universitat Internacional de Bremen, Jens Förster. Per mitjà d'un estudi, Förser es va plantejar descobrir com els prejudicis influïxen en el comportament de les persones. I com les rosses són tontes a ulls de la societat, l'estudi va demostrar que, efectivament, els prejudicis funcionen.
L'experiment es va portar a terme entre 80 estudiants de la universitat, entre elles 40 rosses. Les estudiantes van ser sotmeses a un test d'intel·ligència que media la velocitat i l'exactitud de les respostes. Poc abans, algunes de les“conilletes d'índies” van ser obligades a llegir una col·lecció d'acudits, entre els quals, per descomptat, també havia xistes de rosses.
Segons els resultats del test, els xistes van ferefecte entre les rosses, i, si els prejudicis eren falsos, van aconseguir fer-los realitat. La lectura dels contes va provocar inseguretat entre les quals se sentien al·ludides per la picardia popular. Les rosses que havien llegit els contes, no van donar un rendiment com el de les seves companyes, sinó que van trigar més a solucionar les tasques. No obstant això, les rosses van ser més eficients en el seu treball.
Més lentes però segures La conclusió de l'estudi destaca que les rosses, “van tenir pitjors resultats degut al fet que s'esperava menys d'elles. Cap rossa creu que és estúpida", va dir Jens Foerster. "No obstant això, després d'exposar-se a estereotips socials negatius sobre elles, les participants de pèl ros van treballar amb més lentitud en les proves", va agregar. Föster va explicar els resultats dient que quan algú se li diu que no pot realitzar bé una tasca, tendeix a treballar amb més lentitud, però amb més cira, per a tractar de cometre pocs errors. "L'estudi mostra que fins i tot prejudicis infundats, que sovint es descarten per falsos, poden afectar la confiança que una persona té en les seves pròpies destreses. A partir d'aquí, es podrien trobar estratègies per a ajudar a les persones a lluitar contra influències negatives", va concloure el científic. Si les rosses són ximples o no, encara no ha quedat demostrat científicament. No obstant això, el que si va demostrar Föster, és que la “cruel societat” les fa insegures i, per tant més lentes a reaccionar.
Què entén una rossa per sexe segur? Tancar la porta del cotxe.
Aquestes i moltes altres són exemples de la crueltat satírica en les rosses. Com si d'una “llegenda” es tractés, els prejudicis contra les rosses amaguen una mica de realitat. Així ho va demostrar el psicòleg de la Universitat Internacional de Bremen, Jens Förster. Per mitjà d'un estudi, Förser es va plantejar descobrir com els prejudicis influïxen en el comportament de les persones. I com les rosses són tontes a ulls de la societat, l'estudi va demostrar que, efectivament, els prejudicis funcionen.
L'experiment es va portar a terme entre 80 estudiants de la universitat, entre elles 40 rosses. Les estudiantes van ser sotmeses a un test d'intel·ligència que media la velocitat i l'exactitud de les respostes. Poc abans, algunes de les“conilletes d'índies” van ser obligades a llegir una col·lecció d'acudits, entre els quals, per descomptat, també havia xistes de rosses. Segons els resultats del test, els xistes van fer
dimecres, 23 de desembre del 2009
No m'ha tocat. I vosaltres que fareu si us toca?
Bé, a aquestes hores és una pregunta retòrica.
Ja ha sortit la grossa i la majoria de premis importants del Sorteig Extraordinari de Nadal de la Loteria Nacional, i un servidor està igual que estava.
Béo, no, un grapat d'euros més pobre, que uns quants dècims havia comprat…
l'Estat s'ha de fregar les mans cada Nadal. El cas és que, a malgrat saber de les minses probabilitats de premi, un sempre es fica al llit la nit abans pensant “I si em toca… què faré?”. De fet, podem veure en l'experiència dels premiats què és el que sol fer la gent: “un cotxe”, “un viatge”, o el clàssic “tapar forats”.
El fet és que en general un associa el premi de la loteria amb despesa desenfrenada, però poques vegades amb inversió. És a dir, els premiats tendeixen a gastar els diners (accedint a un nivell de despesa que el premi és difícil que pugui sostenir en el temps) i poques vegades a invertir-lo (buscant que aquest premi els generi rendiments a futur).
Particularment, m'agraden molt els reportatges habituals en aquesta època de l'any on s'entrevista als premiats de l'any anterior per a veure, 365 dies després, com ha canviat la seva vida. I el més habitual és veure que a ningú li ha canviat massa. La gent segueix fent els seus treballs, vivint on vivien… és més, en alguns casos el remei és pitjor que la malaltia ja que, al veure's amb uns diners inesperats, entren en una espiral de despesa i consumisme que, quan es volen adonar, els ha atrapat i els ha deixat amb més deutes de les quals tenien inicialment.
En fi, que si ets un dels afortunats que li ha tocat la loteria, enhorabona. Però vés amb compte, i abans de llançar-te a gastar el premi sense volta ni solta, pensa en què pots fer amb ell, pensa en dedicar-lo a alguna cosa que et generi encara més benefici, i no a la mera despesa.
I a tots els altres, doncs què hi farem!!, potser un altre any…
Lo important és tenir salut, no? i SEXE!!!
jeje
Ja ha sortit la grossa i la majoria de premis importants del Sorteig Extraordinari de Nadal de la Loteria Nacional, i un servidor està igual que estava.
Béo, no, un grapat d'euros més pobre, que uns quants dècims havia comprat…
l'Estat s'ha de fregar les mans cada Nadal. El cas és que, a malgrat saber de les minses probabilitats de premi, un sempre es fica al llit la nit abans pensant “I si em toca… què faré?”. De fet, podem veure en l'experiència dels premiats què és el que sol fer la gent: “un cotxe”, “un viatge”, o el clàssic “tapar forats”.
El fet és que en general un associa el premi de la loteria amb despesa desenfrenada, però poques vegades amb inversió. És a dir, els premiats tendeixen a gastar els diners (accedint a un nivell de despesa que el premi és difícil que pugui sostenir en el temps) i poques vegades a invertir-lo (buscant que aquest premi els generi rendiments a futur).
Particularment, m'agraden molt els reportatges habituals en aquesta època de l'any on s'entrevista als premiats de l'any anterior per a veure, 365 dies després, com ha canviat la seva vida. I el més habitual és veure que a ningú li ha canviat massa. La gent segueix fent els seus treballs, vivint on vivien… és més, en alguns casos el remei és pitjor que la malaltia ja que, al veure's amb uns diners inesperats, entren en una espiral de despesa i consumisme que, quan es volen adonar, els ha atrapat i els ha deixat amb més deutes de les quals tenien inicialment.
En fi, que si ets un dels afortunats que li ha tocat la loteria, enhorabona. Però vés amb compte, i abans de llançar-te a gastar el premi sense volta ni solta, pensa en què pots fer amb ell, pensa en dedicar-lo a alguna cosa que et generi encara més benefici, i no a la mera despesa.
I a tots els altres, doncs què hi farem!!, potser un altre any…
Lo important és tenir salut, no? i SEXE!!!
jeje
dimecres, 16 de desembre del 2009
dilluns, 14 de desembre del 2009
Vull el divorci
Ni ens entenen, ni els entenc.
Ni ens volen, ni els volem.
Ni ens estimen, ni els estimem.
Ni ens valoren, ni els valorem.
No ens respecten, no ens escolten, ens boicotegen, ens putegen, ens donen pel sac,........
Només volen els nostres calers.
Perquè hem de conviure si no ens aguantem? si es fés un referèndum a Espanya, preguntant a ells si ens volen (a nosaltres, no als nostres calers) què creieu que sortiria?
Per tant, només un únic camí, el Divorci.
Que es podreixin a l'infern.
Ni ens volen, ni els volem.
Ni ens estimen, ni els estimem.
Ni ens valoren, ni els valorem.
No ens respecten, no ens escolten, ens boicotegen, ens putegen, ens donen pel sac,........
Només volen els nostres calers.
Perquè hem de conviure si no ens aguantem? si es fés un referèndum a Espanya, preguntant a ells si ens volen (a nosaltres, no als nostres calers) què creieu que sortiria?
Per tant, només un únic camí, el Divorci.
Que es podreixin a l'infern.
Entrades
