No m'ha tocat. I vosaltres que fareu si us toca?

Bé, a aquestes hores és una pregunta retòrica. 


Ja ha sortit la grossa i la majoria de premis importants del Sorteig Extraordinari de Nadal de la Loteria Nacional, i un servidor està igual que estava. 


Béo, no, un grapat d'euros més pobre, que uns quants dècims havia comprat…


l'Estat s'ha de fregar les mans cada Nadal. El cas és que, a malgrat saber de les minses probabilitats de premi, un sempre es fica al llit la nit abans pensant “I si em toca… què faré?”. De fet, podem veure en l'experiència dels premiats què és el que sol fer la gent: “un cotxe”, “un viatge”, o el clàssic “tapar forats”. 


El fet és que en general un associa el premi de la loteria amb despesa desenfrenada, però poques vegades amb inversió. És a dir, els premiats tendeixen a gastar els diners (accedint a un nivell de despesa que el premi és difícil que pugui sostenir en el temps) i poques vegades a invertir-lo (buscant que aquest premi els generi rendiments a futur). 


Particularment, m'agraden molt els reportatges habituals en aquesta època de l'any on s'entrevista als premiats de l'any anterior per a veure, 365 dies després, com ha canviat la seva vida. I el més habitual és veure que a ningú li ha canviat massa. La gent segueix fent els seus treballs, vivint on vivien… és més, en alguns casos el remei és pitjor que la malaltia ja que, al veure's amb uns diners inesperats, entren en una espiral de despesa i consumisme que, quan es volen adonar, els ha atrapat i els ha deixat amb més deutes de les quals tenien inicialment. 


En fi, que si ets un dels afortunats que li ha tocat la loteria, enhorabona. Però vés amb compte, i abans de llançar-te a gastar el premi sense volta ni solta, pensa en què pots fer amb ell, pensa en dedicar-lo a alguna cosa que et generi encara més benefici, i no a la mera despesa.


I a tots els altres, doncs què hi farem!!, potser un altre any… 


Lo important és tenir salut, no? i SEXE!!!


jeje

Els meus trucs per lligar amb les Xavalites.....

No us ho perdeu:

http://www.youtube.com/watch?v=i_f3SkxTWxc&feature=player_embedded#

Vull el divorci

Ni ens entenen, ni els entenc.

Ni ens volen, ni els volem.

Ni ens estimen, ni els estimem.

Ni ens valoren, ni els valorem.

No ens respecten, no ens escolten, ens boicotegen, ens putegen, ens donen pel sac,........

Només volen els nostres calers.

Perquè hem de conviure si no ens aguantem? si es fés un referèndum a Espanya, preguntant a ells si ens volen  (a nosaltres, no als nostres calers) què creieu que sortiria?

Per tant, només un únic camí, el Divorci.

Que es podreixin a l'infern.

Perquè m'agraden les "Post Naranjitas", explicació científica

Definició: Post Naranjita: Nascuda després del Mundial de Futbol de l'any 82. És a dir aquella noia que ara té 24,25,26, 27 anyets.


RAÓ 1: Químico/Biològica


Biològicament l'home se sent atret a una dona, això és independentment dels sentiments, avui no parlarem d'amor.


Un dels motius pels que tot mamífer se sent atret sexualment pel seu gènere oposat és la Reproducció, i no hem d'oblidar que malgrat siguem un ésser racional no deixem de ser mamífers, és per això que les femelles humanes (dones) senten més líbido en els seus dies fèrtils. 


En la reproducció de tot mamífer s'aprecia que els mascles poden olorar les feromones que les femelles dispersen per l'ambient, sentint-nos atrets a copular per aquest instint de sobrevivència per a la seva raça. És probable que per això els homes ens sentim atrets per les dones joves, degut al fet que en la mateixa naturalesa les femelles joves tenen els seus genitals i cossos amatents per a la reproducció.


RAÓ 2: Instint de Supervivència


Segons una investigació de l'Institut Max Planck d'Alemanya, la qual es va abocar de ple a estudiar els comportaments maritals de  la totalitat de la població de Dinamarca, va assolir alguns resultats interessants. 


Segons aquests investigadors, la tendència visible a tot arreu del món que les dones i els homes es casen amb cònjugues majors i menors respectivament té una arrel evolutiva que es tradueix en beneficis directes per als membres masculins de la parella. 


M'explico. Estudiant les taxes de mortalitat de les parelles daneses entre 1990 i 2005, els investigadors alemanys van apreciar el fet que els homes que es casaven amb dones més joves reduïen notablement els riscos de mort prematura. En xifres, les possibilitats de mort prematura d'un home es reduïxen 1/5 (30%) si es casa amb dones 15 o 17 anys menor, i el risc es reduïx en un 11% amb dones 7 anys menors. No obstant això, les dones no experimenten el mateix avantatge, no existint un patró definit. 


RAÓ 3: Psicològica


Perquè son més fresques, perquè improvitzen, perquè no saps mai què volen, perquè son menys calculadores, perquè son més apassionades, perquè pensen primer en el avui i després en el demà, perquè els encanta jugar,......




RAÓ 4: I .........que cony!!!!! Perquè estan més bones!!!!

Si vols, pots.

Esperes que la felicitat vingui i cridi a la teva porta? - "Hola, sóc la felicitat. Obre el teu cor i la teva ment que em quedaré amb tu fins que et moris." 


Doncs,..... "va a ser que no."


La felicitat cal treballar-la diàriament fins a aconseguir uns esquemes mentals automàtics que et permetin veure la vida d'un altre color. És el que la Programació Neurolingüística diu entrenament mental fins a crear noves connexions neuronals que et facilitin ser més positiu en la vida. 


No et pensis que la felicitat és un concepte total i ple. És més una tendència de vida. És un balanç positiu de la teva vida en el qual hi haurà també moments menys bons i grans problemes. 


És precisament  a través dels problemes com es fa un més fort. Tens dues opcions: 


1) Enfonsar-te amb ells i entrar en un estat catatònic d'apatia i falta d'activitat per a sortir endavant. 
2) Fótre-li collons i tirar endavant peti qui peti,  i demostrar-te que amb tu no hi ha res ni ningú que hi pugui. Has d'estar per sobre dels teus problemes. 

Ridiculiza els teus problemes i cerca el que et faci sentir bé en la vida. 


Ànim i endavant


 No et perdis: <<<<<<<    Video Il.lustratiu        >>>>>>>>>>

La meva dona ideal

EL SEU ESPERIT: Alegre, jovial, sempre disposada a viure i compartir; inquieta i llesta com la que més; amb el beneplàcit de la raó, amb la felicitat travessada en els trossets de camí que es van construint.


ELS SEUS ULLS: Nets, amb la transparència de l'honestedat i la lluentor dels somnis; tendres, amorosos i profunds; capaços d'enviar comprensió en la dificultat, dolçor en el moment d'estimar i rosades de plenitud en la decisió.


EL SEU COS: Digne, profundament digne, emanant sensualitat en el seu caminar; amb la fermesa del pit que dóna recolzament i afecte; lliure d'infidelitats; és el néctar de la passió que ha de ser begut,  és l'imant de l'amor expressat en volums sinuosos, generosos i suaus. 


EL SEU ROSTRE: Suau, femení, sensual, irresistible; amb la temprança de l'equilibri i la integritat de qui camina en el camí de la justícia; perfectament bell com per a no deixar de combinar amb una flor en els seus cabells o en els seus llavis, en perfecta harmonia. 


LES SEVES MANS: Ajudadores, amatents al servei i al sacrifici; laborioses per a l'ardu treball, suaus per a la carícia; auxiliadores en la creativitat que soluciona, amistoses en el retrobament; expressives i eloqüents en el joc i en l'amor. 

Reflexió de matinada

Estic fart de la gent grisa que es deixa dur per la rutina del "que toca ara". No vull ser així. No vull ser com ells i pensar que voler ser feliç és una pretensió absurda. No vull una rutina que em vagi matant, no vull un futur prefabricat... No vull guardar els meus somnis en cap baul per a tornar a trobar-los dintre d'uns anys, quan la meva vida ja gairebé sigui un record. No vull que em jutgin per voler viure els meus somnis, a ningú faig mal. No demano que ningú ho entengui, només que em deixin a mi amb els meus universos; ells poden quedar-se en els seus móns perfectes per a tots menys per a ells mateixos. Que pensin que estic sonat, poc m'importa. Mentre em quedi vida seguiré lluitant pels meus somnis, em dóna igual quantes vegades intentin despertar-me.

......Són les 06:00 a.m. i no puc dormir.......

i per fi va arribar Divendres!!!!!

Sona el despertador, i no sé perquè té un so diferent al de la resta de dies, tardo 1 segon menys en aturar-lo, i en comptes de fotre-li una bona òstia i mal.leir-lo, l'acarono suaument amb el palpís dels dits, mentres se'm forma un somriure com si hagués dormit  i passat una nit d'insomni amb la mateixa Venus (el nom «divendres» prové del llatí Dies Veneris, o «dia de Venus» (deessa de la bellesa i l'amor a la mitologia romana)).

Dutxa fantàstica, l'olor del xampú es magnifica com si fós el protagonista d'un anunci del mateix, no m'afaito, em miro al mirall i em veig més fort i sexual que mai, vaig al vestidor i miro amb despreci l'habitual vestit amb la corbata, i em deixo seduir per uns texans, unes "bambes" i una  americana de pana.

Prenc el mateix cafè aigualit de sempre, però té un gust especial, com si estés a Dominicana envoltat de natives, agafos l'autopista i sembla que estigui reservada només per a mi.

Arribo a la feina, engego l'ordinador i em rep amb un "gling!!!!" que sona com a música celestial, arriben els companys, i tots somriuen, arriba el cap i avui no borda,...... el telèfon sona suaument,......sembla que estic al paradís i que tothom s'ha fumat 2 porros.

Passa la jornada, dino el mateix menú greixós de sempre en el mateix restaurant "fritanga" de cada dia, però avui és com si estigués al Bulli.

Arribo a casa, els gossos, ja borden, ja saben que avui és divendres. Em canvio d'una revolada, em trobo amb els amics, i amb ells i gossos enfilem corrents muntanya amunt. És foc, humit, tot és silenci, el cap es deixar mentres les cames es preocupen d'impulsar-te amunt de la muntanya, i de no fer un pas en fals que et faci caure al terra.

Mentres corres, fas la metamorfosi, canvies de xip, tot canvia, et treus el barret de la setmana i et poses el del cap de setmana (Edward de Bono),..... acabes de córrer i la metamorfosi és total, ho has deixat tot enrera, aquell dia ets tu qui guanyes la cursa, guanyes l'estrés, el client que t'apreta, els horaris rigurosos, les cues, el jefe que borda, ....tots,...... els guanyes a tots, veus com els vas treient metres, cada vegada estan més lluny, fins un moment en que et gires enrera, els busques però ja no hi són, els hi tret massa ventatge, soc el guanyador.

Dutxa, roba i pentinat desenfadats, molt desenfadats, que fan patent la metamorfosis, afaitat acurat (per portar la contraria) i somriure rebel, malvat però bondadós.

Sopar deliciós en companyia de familia, i a Rinrinejar una mica..... ja fa temps que els divendres tinc "Rinitis aguda", i peti qui peti, vingui qui vingui, jo vaig a fer unes cerveses....... i sovint, no saps com,.... la nit s'acaba  feliçment i improvisadament complicant.

M'agrada que es compliqui, m'agrada improvitzar,.....trec la fera que porto a dins que ha estat alimentada tota la setmana per la ineptitud i la vulgaritat dels que m'acompanyen, i l'encenc amb unes quantes cerveses,..... no hi ha qui em pari,.... la béstia apareix, la metamorfosis és total........

Trobaré avui la meva Venus? Afrodita estarà amb mi?.........

No ho sé,.... ni ganes........ si ho sapigués no seria divendres, seria dilluns, quan ja saps què passarà demà....

Divendres.........segons la mitologia catalana, el divendres és un dia maleït i considerat dolent ja que fou el dia en què nasqué en Judes traidor,..........

I jo dic,........ llarga vida a Judes!!!!!

Propina? No!!! Gracies!!!

Aquesta tarda he anat a fer un cafè al bar del poble. Arribo, els he de cridar l'atenció per a que em serveixin, demano un cafè amb gel, em serveixen un cafè amb llet, demano la nota pago, i no em donen ni les gracies.

Us sona no? doncs és culpa nostra, ja que sovint el fet de donar propina ha esdevingut un automatisme, que val 90 ct.? doncs deixo un euro i ja està bé. Tot això sense avaluar en cap moment el servei rebut.

Per tant demano que fem un ús responsable, conscient, educador del fet de donar propina i que actui com  reforçament positiu o negatiu del servei rebut.

Jo per exemple, abans de pagar respiro 5 segon i em faig 5 preguntes:


1. M'han atès en català?
2. M'han mirat als ulls?
3. M'han desitjat bon dia/tarda/nit, m'han saludat?
4. M'ha somrigut?
5. He rebut un bon servei/producte?
6. M'han agrait la visita?

Sí les 6 respostes son afirmatives (i totes elles) llavors deixo propina.
Sí a més és noia, cambrera, dependenta,......llavors vol dir que me l'he lligat i passo al Plan B (deixo més propina i anoto el meu mòvil a darera de la nota)*

Amb aquests ullets, qui no li deixa propina?


*Per a que es dongui aquesta situació, a més he de respondre a una 7ª pregunta: "Està bona?"

A la sala d'espera

Em llevo a les 06:50h, amb temps suficient per imprevistos, dutxa ràpida, m'afaito, cafè ràpid, dono d'esmorzar als gossos, m'abrigo, agafo la moto, i vinfa ràpid que a les 08:00h, tinc hora al metge.
Autopista aturada, jugo a marcianos entre els cotxes, esquivo retrovisors, em passo a l'arcén,... Carrer tallat per obres, miro alternativa amb gps,ho trobo, aparco,.. I a les 07:59 m'assento a la
sala d'espera.
Ara son les 08:23h i encara espero.
Pq la gent respecta tan poc el temps dels altres?
Avui poso a l'infern a tots els IMPUNTUALS PATOLÒGICS del món, bé,..
A tots els que tenen cap, dos braços i dues cames, i no tenen cap
problema físic ni mental per arribar als llocs a l'hora.
Ja son les 08:27 i encara espero....

Enviado desde mi iPhone

Ja soc aquí!!!!!!!!

Any i mig després torno a fer un Bloc. Han passat 18 mesos i tot segueix igual, no ha passat res significatiu a la meva vida ni personal, ni familiar, ni d'amistats, ni laboral, ni esportiva,.... tot més o menys igual.

Bé,.... evidentment que han passat coses, i moltes!!!!! però allò que es digui significatiu que cal que us expliqui, doncs no, tret de la mort d'un familiar, una lesió, una feina nova, alguna novieta que altra,..... ahhhh!!!! i l'estatut que segueix al TC.....

De fet no sé perquè hi torno, potser perquè ara tinc temps, potser perquè tinc ganes d'explicar coses,....... no ho sé, ni tan sols sé si durarà, però de moment aquí estem.

Ara, serà un bloc diferent, em ve de gust que sigui més personal, més reflexiu i hi haurà molt menys esport que en l'anterior edició, per això ja hi ha altres Blocs.

Com veieu, el meu nom no surt per enlloc, ni cal que hi surti, de fet no vull que hi surti, els que em coneixeu ja sabeu com em dic. Avui en dia amb el Google et troben massa ràpid (i per la meva feina no m'interessa que em trobin).

Per tant he triat com a nom del Bloc, "Motoret", un sobrenom que em va posar un amic i que trobo simpàtic i força encertat, ja que em defineix en quan a que soc menut, ràpid i nerviós.

De moment això és tot.

Merci per tornar.